Saltar a continguts

ASSOCIACIÓ SOCIETAT HANDELIANA DE GIRONA

Navegació

Menú principal

Biografia de G.F Handel

Imatge de complement Ampliar imatge

 George Frideric Handel, va néixer a Halle, el 22 febrer de 1685 i moria a Londres, 14 abril de 1759. Fill d’un metge cirurgià, de ben petit va tenir tendències musicals. Va tocar el clavecí, contra la voluntat del seu pare, que volia que cursés la carrera de dret.

Als sis o set anys ja tocava davant del duc de Weissenfels, que quedà impressionat del talent d’aquell nen. Confiat al mestre Zachau, continuava amb els cursos al Gymnasium luterà d'educació general, Més tard es traslladava a Berlín tocant davant la cort.

Tanmateix el seu pare insistia en què continues amb la seva carrera de dret abans de consagrar-se a música, Handel sense contradir-lo va continuar amb la carrera, fins i tot després de la mort del seu pare l’any 1697.

Segurament fou en aquesta Universitat de Halle on va establir amistat amb G.Ph. Telemann en qui els va unir una gran amistat. Mentre, estudiava tocava l’orgue per guanyar-se la vida.

El 1703 acabava els estudis i es dedicà exclusivament a la música.

Es traslladà a Hamburg per aprendre els mètodes de Reinhard Keiser, el compositor de moda de l’època.

El 1705 donava a conèixer la seva primera obra, “Almira” amb gran èxit. Al mateix any estrenava dues òperes més Neró i Florinda i Dafnis.

El 1706 es traslladava a Itàlia on va conèixer a Alessandro Scarlatti i al seu fill Domenico, i també Arcangelo Corelli. En aquella època presentà diverses cantates i oratoris obtenint èxits per tot Itàlia. Fou conegut com il caro sassone. El 1710 fou nomenat mestre de capella de Hannover. Li van proposar viatjar a Londres, on fou tan ben acollit que s’hi va quedar tot un any, i hi estrenà la seva òpera Rinaldo el 24 de febrer 1711.

Va tornar a Alemanya, però la seva estança va ser curta, Retornat de nou a Londres, la reina Anna li atorgà una renda de 200 lliures anuals. 

Durant molts anys va tenir el suport moral i econòmic de  personatges de l’àmbit cultural i polític. Va treballar en la composició no tan sols d'òperes, sinó també d'altres tipus de música: oratoris, música religiosa, música instrumental etc. Es trobà enmig de violentes rivalitats artístiques, no sols amb cantants sinó amb altres compositors com Buononcini, Ariosto, Porpora etc. i també patí alts i baixos econòmics.

El maig de 1752 és operat de cataractes, sense èxit, perdent la vista completament.

La salut empitjorava gradualment, però el 6 d’abril de 1759 encara va dirigir una representació d' El Messies. Va morir vint dies més tard, el 14 d’abril de 1759

La seva obra és extensa i important, és el llegat que aquest gran compositor ha deixat a la humanitat.

Imatge de complement
Partitura del Messies

 Reproducció de l'original.

0 resultats trobats
 
Aquest web forma part de: Portal Municipal d'Entitats de Girona